martes, 29 de enero de 2013

Obres

Fränzi vor geschnitztem Stuhl - Kirchner                            
Fitxer:Kirchner - Fränzi vor geschnitztem Stuhl.jpgÉs una obra de l’any 1910, en la que podem observar les formes estan deformades i distorsionades, sobretot pel fons i pel cos de la nena. La composició i els colors utilitzats són agressius, que juntament amb les cares que apareixen, transmeten un sentiment d’angoixa i de com marginació social. Sembla que el personatge de darrere estigui marginant o enfadat amb la nena de davant.


Ecce homo - Lovis Corinth
  
Fitxer:Corinth Ecce homo.jpg Ecce Homo (aquest és l'home) és la traducció que en la Vulgata llatina es va donar al passatge de l'Evangeli de Joan, que en el grec original és ἰδοὺ ὁ ἄνθρωπος (Idou ho Anthropos). Es tracta de les paraules pronunciades per Ponç Pilat, el governador romà de la Judea, quan va presentar Jesús de Natzaret davant la multitud hostil a la qual sotmetia la destinació final del reu. I va sortir Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra.
L'escena succeeix després de la de Crist lligat a la columna, la flagel · lació i la coronació d'espines. En l'art cristià s'anomena Ecce Homo una tipologia de representacions de Jesús en la qual apareix tal com es descriu en aquest passatge evangèlic, amb o sense els altres personatges.


El grito - Edward munch
  És una obra de l'any 1893, que cau dins la obra capital de Munch "el fris de la vida". L'objectiu que pretén aconseguir, és donar resposta a què Munch intentava reflectir angoixa en la seva pintura a través de la cara d'angoixat de la persona que crida. És a dir, és un reflex de l'angoixa personal del pintor, o també podria amagar una crítica a la nova forma d'organització socioeconòmica de l'època, ja que Munch també cridava contra la injustícia social i la desigualtat econòmica que va acompanyar la revolució industrial.


Flores rojas - Emil Nolde
Flores rojas, Emil Nolde

domingo, 27 de enero de 2013

Qué és?

L'expressionisme va ser un moviment cultural sorgit a Alemanya i al nord d'Europa entre 1905 i 1930 que va tenir plasmació en un gran nombre de camps culturals: l’art, la literatura, la música, el cinema, el teatre, la dansa, la fotografia, etc. 
La seva primera manifestació va ser en el terreny de l'art i va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, sent els primers moviments de les anomenades “avantguardes històriques” artístiques.

Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, es a dir, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà a diversos artistes de tendències molt diverses i de diferent formació i nivell intel·lectual. 
Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle XIX, els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l'artista (l'expressió) enfront a la plasmació de la realitat (la impressió). 

Influències


Les arrels de l'expressionisme es troben en estils com el simbolisme, el neoimpressionisme i el fauvisme, però la seva major inspiració provingué del postimpressionisme, especialment de l'obra de tres artistes:  Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent Van Gogh.

Nombroses influències també es van rebre de l'art medieval, especialment el gòtic alemany, i de l'art primitiu, especialment el d'Àfrica i Oceania.

Els expressionistes s'inspiraren en els principals artistes del gòtic alemany, desenvolupat a través de dues escoles fonamentals: l'estil internacional, representat per Conrad Soest i Stefan Lochner; i l'estil flamenc, desenvolupat per Konrad Witz, Martin Schongauer i Hans Holbein el Vell. També s'inspiraren en l'escultura gòtica alemanya, que destacà per la seva gran expressivitat, amb noms com Veit Stoss i Tilman Riemenschneider.  Altre punt de referència fou Matthias Grünewald, pintor tardomedieval.

Característiques


- L'expressionisme va retornar la importància al rostre humà.


- La transmissió del sentiment és el propòsit essencial de tots els artistes d'aquesta tendència, per això potenciaven l'impacte emocional de l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc.


- Per donar intenció i força a la seva pintura, recorren generalment a les manifestacions més dramàtiques de la realitat: tipus humans de traços inquietants, rostres caricaturescs, personatges ferits per la tragèdia i la marginació social...


- Freqüentment l'anatomia es de forma en benefici de l'efecte psíquic del retrat.


- L'expressionisme francès, per raons de tradició cultural, posa més accent en la forma plàstica, els representants nòrdics i eslaus de la tendència subratllen amb èmfasi la força psíquica. L'esperit dels seus creadors és fonamentalment romàntic, llibertari, individualista

Artistes


A Alemanya, el primer expressionisme fou hereu de l'idealisme postromàntic d'Arnold Böcklin i Hans von Marées, incidint principalment al significat de l'obra i donant major rellevància al dibuix enfront la pinzellada, així com a la composició i a l'estructura del quadre. Tanmateix, fou primordial la influència d'artistes estrangers com Munch, Gauguin, Cézanne i Van Gogh.

L'expressionisme va tenir una notable presència a Alemanya, Berlín, Munic i Dresde d'on procedien August Macke, Heinrich Campendonk i Wilhelm Morgner, així com altres artistes com Heinrich Nauen, Franz Henseler, Paul Adolf Seehaus, etc.

Hi ha dos grups dins l’expressionisme:

Die Brücke
Die Brücke (El pont) es fundà el 7 de juny de 1905 a Dresden, i és format per quatre estudiants d'arquitectura de l'Escola Tècnica Superior de Dresde: Ernst Ludwig Kirchner, Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff. També el formaven  Emil Nolde, Otto Mueller y Max Pechstein.

Der Blaue Reiter
Der Blaue Reiter (El Genet Blau) sorgí a Munic el 1911, agrupant a Vasili Kandinski, Franz Marc, August Macke, Paul Klee, Gabriele Münter, Alfred Kubin, Alexei von Jawlensky, Lyonel Feininger, Heinrich Campendonk i Marianne von Werefkin.